El revisionisme històric.

Tots els pobles que han patit una dictadura ferotge, tenen en el moment que retroben la llibertat la debilitat de l’oblit, un pot perdonar (si pot, si vol) però mai oblidar, l’oblit porta a que els revisionistes històrics converteixen en sants i grans homes als criminals, per no oblidar llegim aquests poemes d’en Joan Brossa, així quan els vells i els nous feixistes ens expliquin les bondats del seu enyorat regim els puguem respondre justament com feia el poeta.

CONTRA L'AMOR...

Contra l'amor hi ha un llop llopàs culpable
Miserable cervell cèntim lunar
Ridícul als diaris detestable
Comediant de Crist no per atzar
Té llotja principesca dins l'estable
Els timbals tallen la paraula al mar
A l'ou del món s'hi genera el diable
I el monstre que es permet és militar
L'arbreda de tants ceptres ja l'esquerda
L'empremta del seu polze criminal
Se senya amb la mà dreta tota verda
Amb la mà esquerra estreny el seu punyal
Funest feixista càlcul ple de merda
Avança sota el pal.li el general.

FINAL!

Havies d’haver fet un altre fi;
et mereixes, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang!

Podrit botxí, prou t’havia d’haver estovat
la dura fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altre mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre 1975
Antologia de poemes de revolta (1943-1978)