SIGNA el teu recolzament a Moratòria Pena de Mort també per a Tareq Aziz

Crida:

En aquest moment, a Iraq, està en curs un procès-farsa que, molt probablement, durà a la condemna a mort de Tareq Aziz, número 2 del règim criminal guiat durant decenis per Saddam Hussein.

A Tareq Aziz, cristià caldeu, se li ha negat tota garantia de procediment. S'ha quedat sense defensa, després que el seu advocat hagi abandonat el país per por d'ésser assassinat, cosa que succeí amb l'advocat defensor de Saddam Hussein. Fins i tot se li ha prohibit a Tareq Aziz d'ésser defensat per advocats estrangers que havien demanat d'assistir-lo.

Seguint l'extraordinària iniciativa noviolenta, parlamentària, institucional i d'opinió pública que ha menat a l'aprobació de la "Moratòria Universal de la Pena de Mort" per l'Assemblea General de l'ONU el 18 de desembre de 2007, i, conformement a aquest resultat històric, considerable tant des del punt de vista humà com polític, afirmem i demanem avui: "Moratòria de la Pena de Mort també per a Tareq Aziz".

No es tracta pas d'un simple acte humanitari, sinó d'un objectiu polític precís, concret i puntual: la defensa de l’Estat de Dret i de la veritat, de la legalitat i de la justícia a Iraq. Evitar la condemna a mort i l'execució de Tareq Aziz, que -ho repetim- risquen de produir-se sense que tingui lloc un procés digne d'aquest nom, pot representar un trencament de continuitat respecte als métodes i pràctiques corrents als temps de Saddam, a més a més d'assegurar veritat i justícia a totes les víctimes del seu règim, no només aquelles per les que Aziz és avui processat en justícia.

Signa el teu suport a aquesta crida clicant aquí

Mala Memòria

Ara feia temps que no escrivia res al blog, no tenia ganes d’escriure, avui ho faig per reflexionar sobre alguns e-mails rebuts per part d’amics referents a la victòria espanyola a l’Europeu, em sembla que no cal mortificar-se molt per les mostres d’espanyolisme que ha sortit per Catalunya, primer de tot perque sabem que existeixen, PP i Ciutadans mostren el gruix electoral, a més hi ha part de l’emigració extracomunitaria que pensà que cridant viva espanya tindrà papers, i aquí tenim un problema real d’assimilació d’aquesta nova onada migratòria d’inicis del segle XXI. Però dic que no hi ha que exagerar les conseqüències, entre altres coses cal fer memòria i recordar que el 92 i els Jocs Olímpics va ser una maniobra encara més agressiva que la loteria de l’Europeu, l’altre dia als espanyols els va tocar la loteria en canvi les Olimpíades era una maniobra planificada, en Gonzalez era més polític que en Zapatero, i malgrat això les reivindicacions nacionals catalans han anat endavant, per tant millor no preocupar-se tant per les pilotes de futbol i fem una politica nacional catalana ara i sempre, els problemes que hi ha no desapareixen amb els gols passada l'eufòria el retorn a la realitat és ineludible, i el noi de la Moncloa continuara tenint els mateixos problemes sobre la taula .