El líder convergent ha realitzat finalment l'esperada conferència sobre la refundació del catalanisme, el nou món de les comunicacions ens permet saber el que ha dit paraula per paraula sense ser-hi presents, és una gran cosa per aquells que són repartits arreu del món, la diàspora catalana és gran, molt més gran del que alguns imaginen, malgrat això la nostra vinculació amb el país continua sent fonamental per nosaltres.
He llegit la seva conferencia amb atenció, dir que he trobat coincidències, algunes coses són part del discurs dels independentistes des de fa 30 anys, la novetat és que ara les diu un home des de les files del regionalisme convergent, malgrat que continua a jugar amb l’ambigüitat com sempre ha fet CiU.
La proposta de refundació del catalanisme, que de fet només té sentit si arriba a una refundació politica, és al meu entendre un cant al sol, per fer una refundació és necessari tenir interlocutors, qui poden ser, ERC ? el Partit Democràtic d’en Maragall que no existeix?
Salvant les distàncies i amb tots els respectes que tinc per Mas, l’operació en recorda massa a aquella de Berlusconi de l ‘altre dia volen refundar el centre dreta italià, dic salvant les distàncies, perque Mas en mereix respecte polític i personal, Berlusconi no. Però les dues propostes em semblen més una OPA hostil a l’electorat d’ERC i en el cas de Berlusconi de Fini i Cassini, que una proposta seriosa de refundació politica. La diferència important rau en el fet que Mas té contingut polític, Berlusconi no.
De totes maneres de la seva conferència en quedo amb aquesta part
Que és un bon resum de la politica de CiU i no només d’ells duran els darrers trenta anys. Política que he combatut sempre.
” Fa trenta anys que actuem pedagògicament: vàrem ajudar a fer la transició de manera exemplar, vàrem participar en la Constitució i la vàrem votar majoritàriament, vàrem ajudar a superar el cop d’Estat del 23F, vàrem lluitar contra l’agressió de la LOAPA sense estripar les cartes, vàrem impulsar l’entrada d’Espanya al Mercat Comú, a la UE i a l’euro. Hem estat els grans impulsors de l’Estat autonòmic en benefici de tots els territoris de l’Estat sense excepció, hem estat coprotagonistes de gairebé totes les grans reformes econòmiques i socials, hem ajudat a tot tipus de governs espanyols, hem donat més suport que ningú a la lluita contra el terrorisme, i a més hem pagat religiosament tot el que ens tocava i també el que no ens tocava, havent d’aparèixer, malgrat això, com uns egoistes que només mirem per nosaltres. Hem fet des del catalanisme pedagogia per parar un tren i, si em permeteu la ironia, ja veieu que el tren no arriba en justa correspondència.
Tanmateix, hi ha quelcom que no ens farà mai simpàtics del tot: nosaltres volem transformar Espanya en un Estat plurinacional, i ells no volen ser canviats i prefereixen exercir com un Estat uninacional.Gaziel ho va deixar escrit fa molts anys: ni el catalanisme ha estat prou fort per fer canviar Espanya, ni Espanya ha estat prou forta per fer desaparèixer el problema català. Mentre els catalans vulguem mantenir la nostra personalitat i defensar els nostre interessos com a poble i com a nació, no caurem mai del tot simpàtics ” Les meves diferències amb el projecte de Mas, que em sembla del tot respectable, al final del trajecte és redueixen a dos, jo no tinc interès en un estat plurinacional, jo sóc partidari de la creació d’un estat nacional català, i em sembla fantàstic que els espanyols tinguin un estat com ells vulguin, l’altre essencial és que jo crec que la societat ha de controlar el mercat i l’economia, i no és el mercat que ha de controlar la societat. Fetes aquestes línies divisiories en tot allò que és pugui treballar conjuntament hauríem de fer-ho, pel bé del país i del seu futur.
