El Jueves, Walter Benjamin, un fiscal i un jutge.

Encara que pugui semblar estrany en Walter Benjamin té molt a veure amb el que ha passat amb el dibuix satíric del Jueves sobre els prínceps espanyols dedicant-se alegrament a cardar.

El 1936 Walter Benjamin publicava segurament el més conegut dels seus treballs L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica on teoritzava sobre la desaparició de l’Aura de l’obra d’art com a peça única, original, autentica, en el moment que la reproducció massiva de la nova societat industrial permet un accés democràtic a l’obra artística.

Malgrat la possible desaparició de l’Aura de la peça original, en la reproducció industrial mecànica, continua existint la peça original, i aquí està la clau de l’error del fiscal i del jutge, els dos han anat a cercar l’original, la planxa d’impressió, que permeti frenar la difusió de l'obra.

El problema rau en el fet de que d'ençà Walter Benjamin va escriure el seu assaig la tecnologia ha continuat evolucionant, canviant, fins arribar a una nova era-època en la qual ja no discutim sobre el fet de la pèrdua de l’Aura de la peça original, sino en el fet mateix del concepte de peça original. El fiscal i el jutge, no podran mai agafar l’original, perque no existeix, una vegada creat dins del món digital la seva reproducció és idèntica i infinita, la seva durabilitat eterna mentre existeix un suport electrònic per llegir-ho i la seva difusió universal. Allò que era un dibuix de gust discutible que hauria quedat només materialitzat a unes pàgines de paper, s’ha convertit en una icona digital de difusió universal i indestructible.

Moltes felicitats, voler governar el món digital amb la visió del món del 1936, té aquests petits problemes.

Persecució jurídica contra el Jueves

Un jutge ha decidit que fer la caricatura del Príncep Felip de Borbó i la seva muller dedicant-se a la divertida activitat de cardar i riure és un delicte d’ultratge a la Corona. La revista satírica El Jueves veu com els seu darrer numero serà segrestat per aquest fet, em sembla una mesura absolutament fora de lloc, i encara més quan els autors de la caricatura poden patir de 6 mesos a 2 anys de presó.

Una situació de normalitat mental portaria a pensar que la imatge és simplement de mal gust, divertida, però de mal gust, però com que la normalitat en temes de monarquia no existeix, el jutge decideix intervenir repressivament.
L’intent de sacralització dels monarques és una practica antiga, el problema és el fet que vivim en una societat completament secularitzada, en la qual ningú creu que el Rei, el Príncep i les seves honorables dones ho siguin per gràcia divina.

Si el seu càrrec no és d’origen diví, ho seran per conveniència d’algú o de molts, concretament de la monarquia borbònica d’aquesta segona restauració la llista seria llarga, però treta la seva divinitat l’única funció real és garantir la continuïtat dinàstica, feina per la qual l’actual Príncep hereu sembla estar disposat a fer de forma consistent.

Si a l’obscuritat dels comptes reials, a la qual el PSOE, PP, CiU ...han contribuït amb devoció monàrquica, votant contrariament a les propostes dels únics republicans declarats del Grup d’ERC del Parlament Espanyol, ara afegim també la persecució per unes caricatures de gust discutible, ens trobem davant una veritable ofensiva de divinització monàrquica, i és un problema, perque normalment als Déus el poble finalitza menjant-los.

Ryanair i els acudits de catalans

Riure d’un mateix és una cosa saludable, riure de la pròpia col·lectivitat també, el que és més discutible és que la politica de màrqueting d’una companyia sigui aquella de demanar acudits sobre una comunitat i regalar bitllets d’avió als millors.

Com a proposta de Màrqueting és molt bona, tothom en parla, uns a favor i altres contra, i fan sortir el nom de la companyia, pot funcionar, veurem si la comunitat ridiculitzada després decideix que no és bo viatjar amb una companyia que fa aquest tipus de propostes i la promoció al final no funciona, tot podria ser? o no?

Però apart d’aquest aspecte comercial, no em deixa de sorprendre una certa discriminació ètnica, si els acudits són de catalans,de bascos, podrien ser també de gent de Lepe, no importa en aquest cas, els ridiculitzats han de tenir sentit de l’humor, perfecte, si la mateixa companyia hauria fet una campanya de promoció de vols a un país africà, hauria demanat acudits de negres? Hauria demanat acudits de moros? Arribats aquí senyors, tots moros o tots cristians, això vol dir que si per una comunitat ètnica considerem que no es poden fer jocs i joguets lingüístics amb les altres tampoc.

El sabem aquell que diu, havia un espanyol...

El TGV a Barcelona

Personalment em nego a canviar el nom original als Trens de Gran Velocitat, els nostres veïns de ponent han de contaminar-ho tot amb la E, inventant sigles no reconeixibles a la resta de la humanitat, així que allò que passarà subterràniament sota els carrers de Barcelona en direcció a Girona i Perpinyà per anar a França és i serà un TGV.

Dit això, parteixo d’una total desconfiança de les autoritats espanyoles que fan aquest tren, estic convençut que podia existir un traçat millor que no aquell que va al costat de la Sagrada Família, però de totes maneres tinc algunes perplexitats tècniques sobre els que ara encapçalen les protestes, no foren el PP i CiU a donar l’aprovació a aquest traçat durant l’anterior legislatura espanyola? És ara que han descobert l’error? firmem les propostes sense llegir-les?
Tècnicament el túnel pot afectar l’estructura de la Sagrada Família, ens diuen, és possible, tot dependrà de la incompetència tècnica espanyola, si és major o menor del normal. Però i les dues línies de Metro que passen al costat del Temple Expiatori no provoquen cap problema? Que jo recordi no van provocar cap reacció d’aixecament popular en el moment de la seva realització.

Al final del trajecte, aquesta protesta em sembla molt instrumental, l’Hereu és un xicotet que no m’agrada, en Trias i en Portabella em són molt més simpàtics, posats a somiar m’hauria agradat un govern de coalició entre els dos, personalment penso que ho tenien parlat ells dos, és una intuïció, no un coneixement real de la situació. Però malgrat aquesta preferència, i considerar que és molt positiu per la higiene democràtica deixar sempre que és pugui en minoria la prepotent maquina politica dels socialistes. Veig molta demagògia en aquesta protesta, personalment i amb dades econòmiques a la mà, sense TGV i sense Aeroport, econòmicament estarem tocats.

En aquesta línia de pensament, molt interessant és l’article del mestre Castells a la Vanguardia, en Castells sempre des d’una òptica exquisidament acadèmica destrueix sistemàticament els mites del nacionalisme espanyol, on l’estupidesa és reina enfront de la racionalitat.

Montilla, Iceta i el puntCAT

Tinc debilitat per llegir en Miquel Iceta, m’agraden els seus silencis, quan no parla al seu blog diu moltes coses, l’altre dia trobo una crònica d’una classe a la Universitat Ramon Llull, ens diu Iceta:

"Divendres a la tarda vaig participar en una classe a la Universitat Ramon Llull sobre blocs i política. El professor era David Miró i ens havia convidat a Saül Gordillo (periodista, internauta, blocaire, expert en la blogosfera catalana, impulsor de Poliblocs i recentment nomenat director de l’Agència Catalana de Notícies), a Marc Roca, impulsor de l’Olla de Grills, i a mi. Ens ho vam passar d’allò més bé i Saül Gordillo va tenir l’amabilitat de regalar-me i dedicar-me el seu darrer llibre Nació.cat (editat per Mina, Grup62) que explica fil per randa l’aventura per aconseguir el domini puntCAT. Una aventura a la que, modestament, vaig contribuir a instàncies d’Amadeu Abril, veritable pare de la criatura. Una criatura que no hagués arribat a néixer sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat i llavors Ministre d’Indústria."

En aquest cas en sorprèn no el silenci, sino el parlar massa, el voler apuntar-se el gol. El tenir avui el puntCAT no és un triomf individual sino col.lectiu, amb molts actors, el llibre en Saül Gordillo Nació.cat fa un bon recorregut històric en tot el procés, la intervenció d’en Montilla i la del mateix Iceta pot ser important per la conclusió final del procés i crec que mereix el seu reconeixement, però sense voler ésser maligne, estic convençut que per part seva no hauria sorgit mai la iniciativa. És sense dubte un apriorisme negatiu vers ells? Segurament, però certes actuacions passades i presents em porten a pensar-ho.

De totes maneres, jo estic disposat a escriure si arriba el moment, "les seleccions catalanes no haurien jugat els Jocs Olímpics sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat" Pura fantasia? Potser, però de més verdes en maduren.

Un bon discurs a Madris

He llegit amb atenció tot el discurs de l’Agustí Cerdà al patí dels lleons de madrid, i el seu intercanvi de comentaris amb en Zapatero, dir que m’agrada el discurs de l’Agustí, feia anys que no escoltava un discurs independentista en aquella casa i em sembla molt bé que sigui un català de València qui ho faci.
En Zapatero que és el germà espanyol de Pinocchio, a més ara el descobrim com a gran interpretador de la història, això dels segles de convivència és insostenible històricament, la història d’Espanya és la història del totalitarisme polític i el continuat intent de genocidi cultural i nacional d’aquelles comunitats no castellano parlants, xiquet el teu discurs és de fantasia i mentida continuada.
Bona la troballa d’en Zapatero que les democràcies no reconeixen els processos d’autodeterminació a Europa, si clar, els anglesos van reconèixer la República d’Irlanda després de sortir d’una brutal dictadura? O potser són la monarquia constitucional més antiga d'Europa? Zapatero et sona Oliver Cromwell? la revolució constitucional anglesa no té quatre dies. Potser Suècia era una brutal dictadura quan acordaren la independència de Noruega, no Zapatero? No diguis bajanades home, estudia abans d’inventar-te noves històries al respecte del dret d’autodeterminació.