Els de Bétera i la Carrasqueta de TV3

Fa uns pocs dies vaig tenir la sort de tornar a coincidir amb l’expedició de valencians a l’Alguer, organitzada pels Amics de l’Alguer de València, associació amb seu a la Societat Coral El Micalet i que porta endavant l’amic Taronger.
Entre els expedicionaris en Màrius, un vell conegut amb el qual l’any 92 conjuntament i gràcies als germans Partal, en Vicent i en Joan, vaig tenir el privilegi de participar a les Festes de la Coetà, una de les festes de foc més impressionants de la nostra terra i a la qual malgrat ser un foraster a la ciutat vaig poder participar gràcies a ells, mai els agrairé prou aquella oportunitat de respirar l’olor a pólvora pels carrers de Bétera. Molts anys després torno a trobar a en Màrius pels carrers de l’Alguer i sento una emoció especial de recordar aquelles belles jornades a Bétera, amb els Partal de “Ca Montes” i tots els seus amics i companyons. El temps passa però les emocions i les imatges dels moments plàcids i tranquils resten, i recordar-los és una sensació agradable. M’ha sabut greu no poder dedicar més temps a en Màrius, però per ell eren dies de festa i per mi d’anar a Sassari a la Universitat, així que hem compartit una passejada col.lectiva pels carrers de la ciutat on he intentat introduir els nostres visitants a la realitat històrica, cultural i social de la nostra ciutat. Espero que ens tornarem a trobar amb en Màrius, qui sap potser la propera vegada serà caminat pels carrers de Bétera.
No sé si en Màrius serà a la Carrasqueta durant aquestes properes hores, ni si els germans Partal seran presents, jo no podré físicament, però seré amb ells amb els meus pensaments, i amb aquestes quatre lletres que llenço a la xarxa per tornar a afirmar una vegada més que el meu país és llarg i no quadrat i que sense els nostres compatriotes del sud el nord està coix, per no perdre el nord celebro que el bon amic Agustí Cerdà hi sigui demà a evitar el tancament, desitjo que aquest tancament no és produeixi, però si és produís el PP haurà cremat les seves naus, i sino al temps.

Aeroports

En els últims mesos els aeroports semblen ser el tema central de la vida politica catalana. Personalment considero el tema important, però en comença a cansar com a substitutiu del veritable debat per la sobirania.
Ara sembla que hi ha un cert escàndol per les paraules d’en Josep Huguet per una possible crida al boicot a l’aeroport de Madrid, no sé si era la intenció del conseller, però la veritat l’escàndol és estúpid, no cal cridar al boicot a l’Aeroport de Madrid, cal cridar als ciutadans catalans a pensar com a Europeus, i si pensem en lògica europea Madrid és poques vegades l’aeroport convenient i preferencial per fer viatges intercontinentals, per no parlar dels vols europeus que són vols ja interns, malgrat el que pugui dir aquell xicotet que sembla ha estudiat a ESADE i vol que la gent el voti per ser Alcalde de Barcelona. La cosa és simple, res de boicot simplement llibertat de mercat, i el mercat penalitza aquell forat al cul del mon que és Barajas, que els consumidors catalans és mirin la butxaca i decideixin si han de gastar més i perdre diners amb una companyia que ha tractat i tracta sempre el nostre país com a territori colonial. Contra el provincialisme madrileny els vols a tots els grans aeroports europeus és una alternativa valida.