Prodi i el Papa rei

Ara feia temps que no trobava el temps, que no tenia ganes d’escriure, de fet sempre he agafat la idea d’aquest diari com la d’escriure quan tinc ganes de fer-ho, avui que ha caigut el govern Prodi torno a sentir la necessitat d'escriure, un govern nascut dèbil des de l’inici, fragilitat dels números al Senat i fragilitat de la pròpia composició de la majoria de govern, massa heterogènica per aguantar llarg temps, la crisi possiblement és solucionarà ara però tornarà a aparèixer, masses diferències entre un centre/esquerra reformista i una esquerra radical que malgrat ser minoria té la força de decidir majories. De totes maneres la caiguda del govern Prodi d’avui té una altra lectura, tots els partits de l’actual majoria havien donat públicament el suport a D'Alema i la política exterior italiana, la declaració de vot dels caps de grup era clara, han existit dos franctiradors que han impedit arribar als 160 vots, però amb el vot positiu d’aquests dos senadors ara dissidents continuava existint el problema de no arribar a la majoria, el significatiu és que aquesta majoria al senat ha pogut anar endavant gràcies als vots de tots els senadors vitalicis, majoritariament democratacristians que fins ara han donat suport al govern d’un altre demòcrata cristià com Prodi, que ha passat? El perquè de les seves abstencions i vots contraris a una política exterior continuista a la fi del trajecte de l’antiga DC, potser sóc mal pensat? Prodi ha rebut una comunicació de la Conferència Episcopal Italiana, el govern Prodi està preparant una llei limitada de reconeixement a les parelles de fet i troba una oposició brutal, d’ingerència de les jerarquies eclesiàstiques dins les estructures de l’estat italià, el Papa rei no existeix més, però els homes del vaticà fan sentir el seu pes polític, avui al senat els democratacristians amb el vell Andreoti han tornat a recordar a qui vol escoltar que els Estats Papals no existeixen més però els homes del Papa si.