Al nou estatut no podré dir no, no podré dir si, no podré abstenir-me, hem d’anar més enllà
Aquests nou estatut del principat és molt millor que l’anterior, és molt millor que l’estatut republicà, és segurament un document que malgrat no ser aquell que va acordar el Parlament català té elements importants que el President Pujol exposa en una interessant conferència.
Dit això tot semblaria indicar que el més logic seria votar si, però és precisament per això que no cal fer-ho, allò que tindrem amb aquests estatut nou ja està consumit, i a més com molt bé diuen els dirigents del PNV atenció que l’estat espanyol pot carregar contra ell sense necessitat de derogar-ho amb referència directa a una possible tornada al poder del PP.
Espanya ha de tenir sempre la sensació real, que no poden solucionar el problema, que l’única solució definitiva és dos pobles dos estats, és necessari visualitzar la veu d’aquells que pensem que van bé els avenços d’aquest nou estatut, per això no podem votar no al costat del PP, no podem abstenir-nos de forma indiferent enfront de la que és al moment el nostre marc jurídic bàsic. Per això cal visualitzar aquells que pensem, si va bé, però nosaltres volem més, volem l’estat, l’estat a sobirania limitada europeu, l’estat simbòlic de les seleccions esportives, la cadira al consell de ministres a Brussel·les i compartir els nostres impostos amb tots els ciutadans europeus de manera directa sense passar per la sucursal del Banc d’Espanya de Madrid. No puc votar si a un avenç limitat, no puc destruir allò que existeix de positiu en aquest estatut, no puc passar com un indiferent de la vida política del meu país, he de pendre una opció clara i concreta per l’aparició d’un nou estat, jo votaré Si a la Independència, direu que és un vot nul, si! Però és un vot positiu per Catalunya sense negar allò de bo que pot tenir el nou text estatutari