divendres, de març 11, 2005

Toquen retirada al Parlament!

La crisi del 3% sembla finalitzar amb una sessió parlamentaria caracteritzada per les “retirades estratègiques”, això de les retirades estratègiques és un invent per dissimular el fugi-fugi general que sinó encara prendrem mal.
La discussió de la pseudo-moció de censura d’en J.Piqué s’ha caracteritzat per les bones maneres, sembla que els nostres polítics en general han fet cas als seus assessors d’imatge. El teòric candidat Piqué, que no és candidat, ni té programa, i si té partit el té a Madrid, ha volgut presentar-se com l’home bo i de regeneració, el pobre té massa plom a les ales amb la seva participació als nefasts governs Aznar per presentar-se com alternativa a res. En Piqué que ho saps, per evitar una derrota visual de 120 a 15, que recorda un partit de Catalunya al Mundial d'Hoquei, decideix amagar la cua entre les cames i fa una retirada estratègica i diu que no cal votar la seva moció de censura. No sóc jurista, però penso que està als límits de la legalitat parlamentaria, amb seguretat va més enllà del sentit comú, conegut amb català amb el terme “seny”.
El President Maragall, amb bon criteri per part dels asessors ha llegit el discurs i ha deixat el terreny de les metafores al calaix, un pot ser net de poeta i no tenir la gràcia de l’avi, jo sóc net d’un gran dibuixant i faig pena amb el llapis, la genètica no obliga a seguir els mateixos passos a totes les generacions. En Pasqual que és un xicot com cal, ha decidit demanar excuses per les paraules dites al Poble de Catalunya, però en un "momento dado" s’ha sortit del guió, ha arribat el patiment! quasi li demana a en Mas que no retiri la querella, remor i suor freda a la sala!
En Mas que se sent Poble de Catalunya ha decidit que les excuses anaven per ell i ha dit que retira les seves querelles, una bajanada jurídica que no té cap sentit en un estat de dret, els diputats tenen tot el dret a dir-se “cul d’olla”, “lladre” i tot el repertori possible sense tenir que anar als jutjats, la democràcia parlamentaria és això, si en Mas encara no sap com funciona és menester que algun jurista amb cara i ulls que li faci cinc cèntims.
En Carod s’ha divertit donant-li canya a en Piqué, amb mesura parlamentaria, podia donar-li molta més que la mereix, però les bones maneres han prevalgut, de totes maneres allò que el cos li demanava era donar-li canya a en Maragall, ell sap i les bases d’ERC li recorden que ell va dimitir per parlar i en Pasqual parla i parla, les diu de l’alçada d’un campanar i no hi ha “sociata” que caigui! El pacte del Tinell obliga, però el que no està clar és si obliga a menjar-se tots els embolics d’en Maragall. Després de la tempesta, la tranquil·litat, i el 3% ? a la Comissió d’Investigació i per la propera campanya electoral, ara esperem que aquest govern, que és el meu, que és el nostre, governi i solucioni els grans problemes col.lectius que tenim i els d’aquelles persones que han patit la pèrdua del patrimoni personal més important, el propi habitatge.

dijous, de març 10, 2005

Recordant Ovidi

LA CANÇÓ DEL CANSAT
(A Joan Fuster)

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom, la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son; m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards, tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar, i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València.

Ovidi Montllor(1942-1995)

dimecres, de març 09, 2005

Els Llibres

Hi ha una tendència generalitzada a les religions monoteistes a considerar la paraula escrita d’un llibre concret com a sagrada, la sacralització de la fixació del pensament, en aquest cas la sacralització d’un teòric pensament d’inspiració divina, no hi ha res més terrible que sentir parlar sobre la infal·libilitat dels criteris exposats en un llibre religiós (Bíblia, l’Alcorà) i també laic (Capital, Manifest Comunista…) la veritat absoluta de la paraula escrita porta al desastre i a la destrucció. Veure algú portant a una mà l’espasa (o el fusell) i a l’altra la Bíblia (o l’Alcorà) és l’antítesi de tantes coses escrites en els propis llibres, que esgrimeixen els seminadors de terror.
Agafem una Sura de l’Alcorà, concretament la 109 Els Infidels (Al-Kafirun)

En el nom de Déu Únic, Al.là, el compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

“Oh infidels que no hi creieu!
Jo no adoro el que adoreu,
I no adoreu vosaltres el que jo adoro.
Tampoc adoro jo el que heu adorat;
I no adoreu vosaltres el que jo adoro.
Vosaltres teniu la vostra religió,
I jo tinc la meva religió!”
Un bon exercici de relativisme a segles de distància.

dimarts, de març 08, 2005

Comissió l'Alguer-Catalunya

Finalment hem constituït la Comissió Mixta entre representants del govern català i del Municipi de l'Alguer, al Palau de la Generalitat, una comissió de seguiment del conveni que les dues institucions havien decidit crear per enfortir la col·laboració bilateral en tots els terrenys i per a impulsar l’ensenyament del català de l’Alguer. El conveni, el van signar el juliol passat per la consellera d'Educació catalana, Marta Cid, i el Síndic de l'Alguer, Marco Tedde, l’acord compte també amb la firma del Conseller en Cap el qual va presidir ahir l’acte constitutiu de la comissió, mostrant l’interès de tot l’executiu català amb la col·laboració amb l’Alguer en tots els camps possibles.Un element Central del conveni era la creació de l’escola de la Infància “La Costura”, la qual ha iniciat a funcionar aquest curs amb una secció de l’Escola Sant Joan Bosco, amb un projecte que implica a 90 minyons i minyones de l’escola. El conveni també dedica esforços a la promoció del Projecte Palomba del Centre de Recursos Maria Montessori i del Municipi de l’Alguer, que ofereix des del curs 1998-1999 una hora de llengua setmanal a més 1.800 alumnes, de tres anys a tretze, d'un centenar d'aules del municipi (80% del total). La Comissió farà un seguiment periòdic de la situació actual i futura de la Costura, de la promoció i intercanvi de materials pedagògics en català, de la cooperació en matèria de formació professional i de la promoció d’intercanvis escolars i de trobades d’ensenyants'. Es preveu que les sessions de la Comissió l’Alguer-Catalunya continuaran en els propers mesos i segurament el proper mes d’abril per una segona sessió, aquesta vegada a la Ciutat Catalana de Sardenya.Els membres de la Comissio per part Algueresa son Antonello Muroni (Assesor d’Ensenyament) Pere Lluis Alvau i Gianfranco Russino (President d’Omniun Cultural de l’Alguer) per part de la Generalitat hi ha tres membres per Presidencia, Apel.les Carod, Fe Fernandez i Gustau Navarro, i tres per la Conselleria d’Educacio, J.Vallcorba, Pere Mayans i Teresa Tort.

diumenge, de març 06, 2005

I en Vendrell explica els comptes.

De la surrealista crisi del 3% provocada per la incontinència verbal del President Maragall, sorprenien en certa manera les declaracions d’en Xavier Vendrell (secretaria d’Organització i Finances d’ERC) als mitjans de comunicació, allò que deia en Maragall era “un secret a veus” segons en Vendrell, alguns es preguntaven el sentit de la seva intervenció en aquell moment, certament acabar querellat per part d’en Mas no era la seva intenció primària, l’objectiu era poder explicar els comptes clars d’Esquerra, i hem de dir que l’objectiu per part seva està aconseguit, el Punt Diari ha demanat conèixer i fer públics els comptes als partits, el PSC malgrat les prediques d’en Maragall no els ha donat, CiU després de tota la indignació continua amb l’opacitat comptable com els seus rivals del PSC, i els del PP que en el proper ple del Parlament amb la moció de censura es volen presentar com a minyons de primera comunió no fan públics els comptes, perquè serà tota aquesta reserva comptable? Els Partits no son empreses privades, son elements imprescindibles de la vida publica, per tant la transparència és una obligació. Ara en Vendrell ens explica els espectaculars comptes d’Esquerra i ho fa amb l’orgull (es nota) d’un que ha fet els deures be, i de pas dona una bastonada al PSC i a CiU, presentant-se com el de les “Mans Netes”, esperem que duri i que l’exemple no es redueixi nomes a ERC i a IC.

Llegir Partal, llegir a un amic.

Deia que el fet de viure físicament fora de Catalunya em porta a llegir i escoltar el que diuen els meus compatriotes amb atenció, segurament de les lectures que faig diàriament, aquella amb la qual em sento normalment més identificat son els escrits d’en Vicent al seu Mail Obert o al seu Blog.
Tantes vegades allò que diu és allò que he pensat abans i que ell concreta amb la paraula escrita, apart de la nostra amistat d’anys, penso que hi ha dos elements que em porten a sentir-me identificat tantes vegades amb els seus escrits, una segurament és generacional, els nascuts el 60 som una magnifica collita! i l’altra una escola de formació, la militància política al PSAN, algú pot pensar que és una bajanada, però és així, aquells que ens hem format en tantes coses al PSAN sabem quin és el nostre país i no acostumen a errar en aquest aspecte, després les nostres trajectòries personals poden haver anat per camins diferents, però l’estima i la voluntat de construir un país sencer és present en cada una de les nostres accions cíviques.
En el cas d’en Vicent amb un projecte empresarial reeixit com Vilaweb, segurament és la concreció de la nostra manera d’entendre el país, l’articulació de l’espai nacional català sencer en un dels seus aspectes, sense Vilaweb l’espai comunicacional català no existiria complert, la seva consolidació com a empresa és la demostració de que no anem errats quan diem que una cultura és també un mercat, i automutilar-se una part seguint els criteris polítics dels veïns, no nomes és contraproduent, sinó una estupidesa.

dissabte, de març 05, 2005

L’Alguer i Catalunya

Sóc un català de Barcelona que per motius familiars ara té també la ciutadania algueresa, els meus dos fills i la meva dona em donen aquesta doble identitat, català de l’Alguer i de Barcelona, de fet en general he de dir que és un plaer aquesta possibilitat d’observar les diverses realitats des d’una certa distància, mirar la realitat algueresa, catalana, sarda, italiana i espanyola amb un cert distanciament, amb aquell toc de relativisme que dona la formació antropològica, dic un cert relativisme, perquè he de dir que no puc fer l’observador desapassionat dels temes que en toquem en primera persona.Tornant, però a l’Alguer i les seves relacions amb Catalunya, crec que ara fem un pas institucional important, de fet ja es va iniciar aquest passat juliol amb la signatura d’un conveni entre dos departaments de la Generalitat (Presidència i Educació) i el Municipi de l’Alguer amb la presència de la Consellera Marta Cid, el proper dilluns al Palau de la Generalitat es constitueix la Comissió mixta de Treball entre les dues institucions, he de dir que per a mi és un honor representar la presidència de la Generalitat conjuntament amb l’Apel·les Carod i la Fe Fernandez, però apart de les sensacions personals la cosa important és que després de segles, aquestes dues realitats es posen a treballar institucionalment juntes, esperem consolidar aquesta relació i que sigui quina sigui l’orientació política de les respectives administracions en els propers anys puguem consolidar una relació fluida entre la comunitat catalana de Sardenya i Catalunya.

divendres, de març 04, 2005

Convergència i el PP consolidaran el tripartit.

No sé si aquesta era la intenció, però aquest serà el resultat. El President Maragall que pateix d’incontinència verbal, mateixa malaltia que pateix el President d’Esquerra tantes vegades, ens va dedicar l’altre dia al Ple del Parlament de Catalunya una mostra de la seva immaduresa política i ja té una edat! no pot estar tota la vida fent de nen genial, les genialitats i les sortides brillants cal mesurar-les, sinó a la fi et surten “collonades” que diria en J.Plà.
El famós 3% és això, una “collonada” d’en Maragall, no perquè no pugui ser veritat, simplement sinó és demostrable millor estar callat, sense ànim d’acusar a ningú, millor no remenem dins les obres del 92, ni recordem certes actuacions de Pujana a l’Hospitalet, ni..., la veritat millor no iniciar amb el ventilador, perquè enviem el país a Can Felip, la classe política catalana ha d’ésser responsable i evitar la italianització de la nostra societat.
Si la immaduresa brilla en les files del Govern, l’ultima intervenció del Ministre Montilla és de riure sinó fos massa seriosa la cosa, aquells de l’oposició els segueixen amb moltes ganes, en un estat de dret els membres elegits democràticament han de tenir immunitat parlamentaria per les seves opinions, si cada vegada que un diputat diu a l’altre “cul d’olla” anéssim al jutjat seria la fi del parlamentarisme, en aquest cas encara és més indigne intentar portar als jutjats al President de la Generalitat per una intervenció en seu parlamentaria. No té cap sentit tret d’aquell de la propaganda, mateixa propaganda barata que ens ofereix el PP amb una noció de censura, el Senyor Piqué ens il·lustrarà un nou programa de Govern amb el qual ens explicarà com fer obra publica a l’estil AVE, quina poca seriositat! El resultat serà un tancament de files del PSC/ERC/IC i un enrocament de posicions que ens portarà al bloqueig dels grans temes que té pendents Catalunya durant aquesta legislatura, si els estrategues de CiU i el PP pensen que amb el ventilador engegant trauran beneficis en unes hipotètiques properes eleccions tinc el pressentiment que van errats, puc anar equivocat, però de la mateixa manera que un ha de saber governar també ha de saber estar a l’oposició, i per desgràcia del país, moltes vegades sembla que no tenim ni un govern ni una oposició a l’alçada de les circumstancies.

Llegir Iceta

El fet de viure físicament fora de Catalunya em porta a llegir i escoltar el que diuen els meus compatriotes amb atenció, la xarxa és l’element imprescindible d’aquest diàleg diari amb el país, una de les webs que segueixo habitualment és la d'en Miquel Iceta, un dels caps pensants del PSC, és una lectura des de la distància ideològica, en Miquel vol articular Espanya i jo sóc dels que treballa per poder articular Catalunya com a nació, algú pot pensar que no són contradictòries, potser no en la teoria, però de moment la pràctica i la història ens diuen que són irreconciliables.De totes maneres és una lectura aconsellable per a tots, que un dels caps pensants de la política catalana actual exposi obertament i dia a dia el seu pensament és un fet interessant i poc corrent. De la web d’en Miquel Iceta hi ha dues coses que destacaria, un son els comentaris i articles exposats al seu blog i l’altre és la lectura atenta dels silencis, que en un polític són tant importants com les paraules.

dijous, de març 03, 2005

Català a Europa?, català a Espanya?

Deia que la intervenció d’en Zapatero a París i la seva referència a la nostra llengua al Parlament Francès era un bon senyal, un tracte diferent malgrat tot sigui per “ofrenar noves glories a Espanya” millor que considerin que ets un element positiu (ZP) que et vulguin fer desapareixer (Asnar-PP). Però no deixa de ser tot una paradoxa que mentre el reconeixem del català impulsat per la pressió d’ERC avança d’alguna manera per Europa de la mà del Govern Espanyol, al si de les institucions espanyoles es troba menystingut, cert que Marin por adduir totes les reglamentacions que siguin necessàries, però el que queda d’imatge visual és que Marin es dedica a perseguir aquells que parlen català al Parlament Espanyol, aquesta és la imatge que donen les seves constants “discussions” amb en Joan Tardà. Creieu que podem anar demanant moltes coses a Europa si el President del Parlament Espanyol reprimeix l’ús del català? fem oficial el català a tot l’Estat Espanyol, amb un Parlament realment multilingüe com les tecnologies actuals permeten i potser serà un poc més real això de la pluralitat espanyola i tots plegats serem més creïbles a Europa.

Un 3% de remor no deixa escoltar altres coses.

Cobrar comissions per part d’un partit governant és un acte delictiu, però encara és més preocupant no posar remei als dos temes bàsics de la qüestió, primer de tot solucionar el problema dels afectats del Carmel, que hauria d’ésser la principal preocupació del President Maragall i no agafar-se del monyo amb en Mas, l’altre gran tema, l’únic que pot tallar definitivament aquesta pràctica, l’apuntava en Xavier Vendrell, solucionar el tema del finançament dels partits i deixar de costat per una vegada per sempre els donatius anònims.
Atenció, però a la política del ventilador, allò de la “merda” per tots!, si iniciem aquest camí el final és una situació a la italiana, amb els partits polítics destruïts, i el terreny adobat a Berlusconis, Marios Condes o Gils i Gils locals, una classe política no neix amb un dia i els italians ara paguen la destrucció sistemàtica de la seva classe política anterior, aquesta és més corrupte i infinitament més mediocre que l’anterior.
Dues bones notícies, la Cultura Catalana a convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 i en Zapatero parlant de la importància del català al temple del centralisme, el parlament Francès, no soc ni de bon tros papanitisticament admirador d’en ZP, però és just reconèixer que els seus gests son molt més amables que no pas aquells del servent d’en Bush, ara és menester veure si realment de les bones paraules passarem a les accions concretes, el tems dirà!